Entrevista a Patrick Urbano, que repassa la nova aposta de TV3 i ens parla de la seva estrena com a presentador de ‘Tot són problemes’ amb Juliana Canet i Serapi Soler.
Puedes leer este artículo en castellano
Patrick Urbano inicia un nou projecte com a presentador de ‘Tot són problemes‘. Després d’un temps allunyat de les pantalles com a director de l»Atrapa’m si pots’, el que fos un dels integrants del ‘Coolhunters’ torna a TV3 amb un programa setmanal. Tots els divendres amb el Serapi Soler i la Juliana Canet convidaràn diversos famosos per parlar dels problemes quotidians en clau de comèdia. Patrick Urbano avança en una entrevista exclusiva a TVienes com viu tornar a les pantalles amb ‘Tot són problemes’ i repassa la nova aposta de TV3.
Que fa un coolhunter com tu presentant un format com aquest?
Anar a un plató és una cosa que a mi m’ha fet sempre molta il·lusió. Tenia moltes ganes de viure aquesta experiència. Ja no és fer bromes i fer punyetes com fèiem a ‘Coolhunters’. És administrar l’energia del que està succeint dintre de quatre parets i dintre d’un espai i un temps delimitat, en el qual les coses han de succeir i funcionar. És tot un repte professional.
T’enfrontes al teu segon projecte després de ‘Coolhunters’, com valores la confiança de TV3?
La valoro molt bé. Amb ‘Coolhunters’ vam aconseguir una cosa molt xula. Amb un humor una miqueta particular i diferent vam aconseguir ficar-nos a casa d’alguna gent i crear un format que al públic li feia il·lusió veure. Que hagin confiat per poder fer un formato més seriós, de plató, amb una recurrència setmanal, que cada divendres estarem en pantalla defensant el nostre programa, fa molta il·lusió i vertigen. Em sento molt agraït de la casa i de The Mediapro Studio que hagi confiat en nosaltres.
Quines són les principals dificultats que us esteu trobant a l’hora d’arrencar ‘Tot són problemes’?
Nosaltres al cap i a la fi intentem fer un humor una mica diferent. El públic està acostumat un tipus d’humor i tu també has de saber donar al públic allò que gaudeixen. Un altre es enfrontar-nos a un plató, amb tres presentadores, amb el Serapi Soler i la Juliana Canet. El repte era que els tres poguèssim fer una simbiosi, una sinergia, prou interessant per l’audiència. És una cosa que crec que hem aconseguit i funciona. Quan estem els tres jugant a plató es crear una cosa molt elèctrica, un diàleg picat i interessant, que funciona molt bé.
Si no fossin la Juliana i el Serapi, amb qui t’agradaria presentar ‘Tot son Problemes’?
M’agradaria tenir al costat a l’Espartac Peran i a la Noelia Karanezi.
Vens de dirigir l’’Atrapa’m si pots’, prefereixes estar davant o darrere de les pantalles?
A mi m’agraden les dues coses. El que sempre m’ha agradat de tota la vida és veure la televisió. Jo de petit veia molta televisió. Els meus pares són de Bilbao i per a mi TV3 és més que una televisió. Va fer que tant jo com el meu germà ens socialitzéssim com a catalans a banda de l’escola. A mi el que m’agrada és fer televisió. Ara toca fer aquest projecte davant de pantalla, que també estic de subdirector, per la qual cosa també gaudeixo, ja que tinc un paper com el que feia a l’’Atrapa’m si pots’. Em fa molta il·lusió fer les dues coses. Davant de pantalla, darrere de pantalla, com a guionista, com a director, el que sigui.
L’’Atrapa’m si pots’ està en un boníssim moment en quant que a audiències es refereix. Pateixes pels resultats que pot fer ‘Tot són problemes’?
Hi ha un consell que em va donar l’Espartac Peran pel tema de les audiències, que és el codirector de l’’Atrapa’m si pots’ i per a mi és un pare televisiu, és un mestre. I l’Espartac sempre diu que quan fas una bona audiència et creus que ets el rei i el millor del món i quan fas una mala audiència et creus que és una merda i no vals res. I cap de les dues són certes. Més que por a les audiències, ja que això pot passar en qualsevol format, crec que tenim per davant un any, un programa que hem de lluitar setmana rere setmana i el que volem és que agradi a la gent. Volem transmetre la nostra visió de la realitat, que resulti interessant per la gent. I jo crec que això funcionarà.
Si t’haguessis de quedar un format de la graella de TV3 per presentar i un altre per dirigir, quins serien?
Jo tinc un format preferit que és el ‘Quanta guerra!’, però ningú el faria millor que l’Eloi Vila. Crec que serà la gran revelació de la temporada. He gaudit moltíssim fent concursos. Amb l’’Atrapa’m si pots’ he après moltíssim, ha sigut un màster de televisió, per la qual cosa en un futur em veig treballant amb coses similars. Jo em considero un tot terreny de la televisió, perquè a mi el que m’agrada és fer tele.
Quan de petit tenia la sort de poder entrar en un plató, en alguna excursió del cole, o poder veure un rodatge pel carrer, era inevitable no apropar-me. Un rodatge el que crea és una ona gravitacional que fa que la gent que està al seu voltant no pugui evitar apropar-se Quan veia que hi havia una càmera i un trípode, volia saber que passava allà. I et trobes gent increïble al món de la televisió.
T’agrada tot de la televisió, però et veuries presentant els ‘Telenotícies’?
Jo si els faria, però no crec que ells vulguin que jo el fes. Jo vaig començar de becari d’informatius a TV3. La informació és una cosa que sempre m’ha agradat, però un també ha de ser molt sincer amb un mateix. Vaig treballar un parell de temporades a ‘8 al dia’ amb Josep Cuní i sempre m’ha passat que el que és merament informatiu no se’m dona tant bé com voldria. Sempre necessito una mica d’entreteniment, humor o un fons cultural. M’agradaria fer de tot, però no crec que ells vulguin que jo faci de tot.
Sembla que TV3 abandona l’hegemonia informativa per obrir noves portes a l’entreteniment. Que n’opines d’aquest viratge?
No crec que TV3 trenqui l’hegemonia informativa, crec que en tot cas és posar a cada lloc el que la direcció de TV3 creu que hauria d’estar. Crec que és important fer formats que apel·lin a un gran gruix de l’audiència. D’altres no cal. Altres ja són nínxol i està molt bé i s’han de conservar i potenciar. Però crec que és molt important desacomplexar-nos i fer formats en els quals l’audiència es trobi reflectida i a gust consumint-los. És important fer formats que parlin de la realitat, del que realment ens passa. I això també és política.
Crec que serà un any molt interessant per a TV3. Per a la gent que treballem i ens apassiona la televisió evidentment ho és, però sobretot per a l’audiència. Arriba una època de canvis, de nous formats, de propostes molt arriscades, com també la ‘Zona Franca’ del Joel Díaz, que ja era hora d’un late night a TV3.
Acaba de tancar una crida de projectes. Quin tipus de programes creus que calen a la graella lineal i digital de TV3?
A nivell digital es necessiten formats per a joves, que funcionin i explorin altres usos del català més enllà dels que estem acostumats a veure. Això per a mi és molt important. És important entendre que el català és una llengua pròpia amb la qual podem fer moltes coses, més enllà de les que estem acostumades. La Televisió de Catalunya té una tasca importantíssima a l’hora de normalitzar i impulsar tot això. Sobre formats tradicionals, jo tinc moltes ganes de veure temes d’història. Explicar la nostra història, explicar d’on venim i cap a on anem. I també formats arriscats d’entreteniment. Aquests tipus de crida, a banda de promoure la cultura, també serveixen per trobar nous talents i nous formats arriscats que d’altres formes no es podrien pagar i fer. Objectius: promoure la llengua catalana en altres registres, poder descobrir cares noves i formats nous arriscats.
