Àngel Llàcer ha estrenat ‘El Llop’, un programa emocionant que mostra la importància de les companyies de teatre amateur
Artículo disponible en castellano
En l’imaginari col·lectiu, més enllà de la informació i el procés independentista, TV3 és l’espai on Catalunya rau de la manera més humana i emocional possible. Programes i sèries com ‘El Foraster’ o ‘Merlí’ han sabut plasmar la realitat del nostre país, tan divers i associatiu, amb un teixit d’empatia i un tarannà especial. El nostre tarannà. Fa temps que havia desconnectat de TV3. El tsunami d’informació i tertúlies que encadenen el conflicte polític català amb la pandèmia i viceversa, ha convertit la televisió pública catalana en un espai massa ortodox i poc transcendental. Hem oblidat de mica en mica la importància de què se t’humitegin els ulls veient la televisió. Hem perdut la perspectiva, passant per alt que per ser un país normal hem de tenir una televisió pública que mostri la vida de la gent normal, interpel·lant directament a l’espectador amb allò que sent i viu en el seu dia a dia. Com diria Àngel Guimerà, fa massa temps que TV3 viu a la terra baixa i l’aire comença a ser irrespirable. Calen produccions que ens portin a les terres verges on en Manelic pasturava el seu ramat. Produccions que ens treguin un somriure còmplice. Produccions com ‘El Llop‘, una idea original d’Àngel Llàcer.
El Parlament de Catalunya és una obra de teatre constant. Una d’aquelles tragicomèdies amb escenes èpiques i emocionants que no acaben de tenir un bon fil conductor. La pandèmia va ser el descans d’entreactes d’aquest musical ximplet, i ara que semblava que el remat final el teníem a tocar, tot apunta que ens tocarà tornar a començar de nou, des de la mateixa butaca de sempre. Quina hòstia ens hem fotut, oi? Quan intento trobar quin seria l’antiinflamatori perfecte per millorar aquesta contusió crònica, només em ve al cap una paraula: Entreteniment. TV3 ha arribat (per fi) a la mateixa conclusió i fa mesos que prepara formats que ens faran reconnectar amb nosaltres mateixos. Un d’ells és ‘El Llop’, que es va estrenar el passat 19 de gener.
‘El Llop’, un impuls pel teatre amateur català
Aquesta producció, una idea original d’Àngel Llàcer, posa èmfasi en la importància del teatre amateur a Catalunya. A través de diversos càstings arreu del territori, ‘El Llop’ busca trobar els millors actors no professionals del país per interpretar ‘Terra Baixa’, d’Àngel Guimerà. Un clàssic de la literatura catalana que, tot i el pas del temps, sempre serveix d’al·legoria per explicar el nostre present. El programa té els ingredients perfectes per atrapar a l’espectador. El joc de les emocions, sumat a un monstre televisiu com ho és l’Àngel, generen capítols trepidants on el focus està en la cultura i les superacions personals. TV3 aconsegueix amb ‘El Llop’ fer entretinguda i atractiva per l’espectador la cultura teatral catalana. Veient el programa t’emociones, rius, plores, comparteixes les emocions que es viuen a l’escenari de diferents teatres descentralitzats. Perquè ‘El Llop’ fuig del barcelonacentrisme, oferint a l’espectador un assortiment d’accents d’arreu Catalunya.
La realització de ‘El Llop’ no destaca, però té un toc diferenciador quan juga amb els blancs i negres a l’hora de mostrar el backstage del programa. D’altra banda, l’equip de càsting ha fet una feina impecable. Si bé els actors i les actrius ja són persones predisposades a regalar bons moments davant la càmera, la recepta que cuina ‘El Llop’ té ingredients molt dispars i a l’hora fàcilment identificables per l’espectador. Es juga molt amb les històries de superació de persones que han viscut sempre amb el somni de viure del teatre. I aquesta il·lusió es transmet i travessa les pantalles.
Dos moments molt emocionants en l’estrena de ‘El Llop’
Hi ha un moment del primer programa que simplement et deixa amb la boca oberta. Una actriu aspirant de ‘El Llop’, la Janet, portava estona desconcentrada, sense poder connectar amb el públic a través de la seva actuació. Només va caldre que l’Àngel Llàcer li fes una pregunta estúpida (“on està el lavabo?”) per sortir del motlle i deixar tothom amb els ulls humits i la pell de gallina. Un altre dels moments destacats va arribar amb l’actuació de l’Àlex. L’aspirant va fer un càsting excel·lent, que va fer plorar l’Àngel. «Ploro perquè se’t veuen tantes ganes, Àlex. Se’t veu tanta il·lusió. Ploro perquè em commou la teva alegria, les teves ganes de fer i perseguir allò que t’agrada«. Un autèntic momentàs televisiu que fuig de la rutina dels espectadors envers el que consumeixen a TV3.
La cultura té espai al prime time de TV3. El teatre té espai al prime time de TV3. La pública catalana torna a apostar per l’entreteniment i les històries humanes, per fi. Tornem a l’esperit d’aquella televisió que feia país. Allunyem-nos dels teatres polítics i apropem-nos a les companyies amateurs, les companyies d’actors i actrius de a peu. Per què cuidar l’intel·lecte i la cultura catalana a través de l’empatia i les emocions és fonamental per defensar-nos quan vingui el llop.
