Ricard Ustrell estrena ‘Col·lapse’, el programa que marca el retorn de l’entreteniment a les nits del dissabte a TV3.
Entrevista disponible en castellano
Arrenca la temporada televisiva i TV3 estrena nous programes. Un dels més esperats és ‘Col·lapse‘, presentat pel Ricard Ustrell i que es podrà veure tots els dissabtes a la nit a la cadena autonòmica catalana. Parlem amb el presentador sabadellenc, que ens dona les claus d’aquesta nova aposta i ens explica com va ser decidir deixar ‘Planta Baixa‘.
Arriba el ‘Col·lapse’ però no se saben gaires detalls del programa. Què hi podrem trobar?
Hem construït un refugi on no serem impermeables a l’actualitat, però no volem que ens desbordi. El nostre objectiu és reivindicar el dret que tenim a entretenir-nos i fer-ho amb aquesta mirada crítica del que passi fora del refugi, un món que segons els experts col·lapsarà. Hem d’estar preparats pel que pugui venir amb un somriure i un compromís per la vida.
Ver esta publicación en Instagram
Fins ara els dissabtes eren pel ‘Preguntes Freqüents’, una aposta molt consolidada a la graella. Et fan por les audiències?
‘Col·lapse’ és una aposta molt diferent i em ve de gust fer-la perquè és arriscada. No sé com anirà. Posarem totes les ganes i il·lusió perquè això funcioni.
Deixes ‘Planta Baixa’, però segueixes al capdavant de La Manchester, la productora del programa. Fins a quin punt et desvincules del projecte?
Em desvinculo del tot. Soc responsable de tot el que hi passi, si hi ha un judici em tocarà anar a declarar, però absoluta confiança amb la direcció d’aquest nou programa, l’Agnès i el Maiol, perquè facin el que vulguin fer. La gràcia d’aquest canvi és aquesta, que apareixen nous plantejaments, noves mirades, que ens fan molt millors. El ‘Planta Baixa‘ tal com l’havíem fet fins ara no hagués tingut aquestes idees que he vist i que faran que tot això creixi encara més.
Va ser difícil deixar ‘Planta Baixa’?
La veritat és que si, però tenia ganes de parar una mica aquesta cosa de l’actualitat, a nivell personal, eh. Em sap molt greu i em fa molta pena deixar l’equip que hem creat, és un lloc del qual no hagués marxat mai. Però la vida m’ha fet triar i crec que és el moment d’arriscar. Em ve molt de gust.
TV3 aposta per un viratge cap a l’entreteniment aquesta temporada. Com el valores?
Crec que era necessari trobar espais diferents. Això a vegades s’explica malament. TV3 no renúncia a l’actualitat, simplement no posarà només els micròfons als polítics, sinó que donarà veu a noves persones, sensibilitats, diversitats. És molt interessant que apareguin nous formats i noves maneres de fer coses. De fet, és la base del ‘Col·lapse’. Crear un oasi, però també un lloc on parlar del que ens passi amb unes altres ulleres.
Acaba de tancar una crida de projectes per reforçar la graella de TV3. Quins tipus de programes creus que falten a la televisió pública de Catalunya?
Això li has de preguntar al cap de programes i al director. No soc ningú per dir això. Però, crec que al final el que hem de fer és parlar com la gent. Crec que hem de buscar més espais de comunicació directa amb la gent, posant al centre a l’usuari.
Aquest estiu t’hem pogut escoltar a la SER. Tornaries a presentar ‘El Suplement’ a Catalunya Ràdio?
No, és una etapa passada. Ara estic molt bé fent el que faig. Tenia moltes ganes de tornar a fer ràdio i el projecte a la SER ha estat un regal. He estat molt a gust fent sis pòdcasts a l’estiu. Alguna cosa més acabarem fent, n’estic segur, però ara tota la meva energia està centrada en el ‘Col·lapse’. Que si no al gener ens haurem de buscar la vida.
Quins convidats podrem trobar a ‘Col·lapse’ a partir del 17 de setembre?
No diré noms, però estem intentant picar molt alt. La nostra intenció és no renunciar a l’esperit de l’Àngel Casas.
Després de ‘Preguntes Freqüents’, ‘Quatre gats’, ‘Planta Baixa’ i ara ‘Col·lapse’, quin programa de la graella actual de TV3 t’agradaria presentar?
Després d’aquest format ja hauré fet tot el que em venia de gust fer a TV3. No em plantejo altres opcions.
Vas començar a Catalunya Ràdio l’any 2007 i des d’aleshores has participat a multitud d’espais d’aquesta casa. La CCMA confia molt en tu.
Sempre m’he sentit molt acompanyat en aquesta casa. De fet, per això estic molt a gust treballant aquí. Han entès quan jo he patit depressió i angoixa, van entendre que jo necessitava uns tempos diferents i me’ls van respectar. Confien en les meves idees i em deixen treballar. Vaig entrar fa quinze anys a la CCMA, col·laborant a Catalunya Ràdio per cinquanta euros al mes. Si no he marxat mai és perquè m’he sentit molt a gust.
A vegades les televisions autonòmiques evoquen al desig de voler fer el salt a la televisió estatal. Ho faries?
Sé parlar castellà, però em falten recursos. El meu marc mental és el d’aquí. Sé el que interessa aquí i tinc una idea del que pot funcionar i el que no. No et dic que no, però seria més un repte, no pas una il·lusió.
